Els Cavallers Teutònics (Deutsche Ritter) formen el tercer gran ordre de cavalleria religiosa i militar procedent de les croades. Fundat el 1128 a Jerusalem, aquest ordre era de manera inicial un ordre hospitalari consagrat a l'alleujament dels creuats malalts o a ferits. Els primers membres portaven el títol de Germans de Ste-marie. Reorganitzat en ordre militar el 1190, a la seu|seient de St.-Texans-d'Acre, per l'emperador Frédéric de Souabe, l'ordre va tenir des de llavors seu a St.-Texans-d'Acre. Els nous cavallers eren sotmesos, per als deures de caritat, a la regla dels Hospitalaris, i, per a la disciplina militar, a la dels Templaris

Obligat a anar-se de Palestina al final de les croades, l'ordre Teutònic va venir fixar-se a Alemanya, on posseïa ja immensos territoris, i va prendre per a cap de districte el casteil de Neuhaus, prop Mergentheimen Souabe

Frédéric II va donar a Hermann de Salza, el quart gran-mestre de l'ordre, el títol de príncep d'Imperi (1230). En aquesta època, Conrad, duc de Cujavieet de Mazovie, va oferir als cavallers combatre els Prussiensrétifs la cristianització, mitjançant la cessió de Culm que es va fer la seva segona capital.

Contràriament als Templaris, l'ordre es disgrega poc a poc i no és brutalment destruït. El 24 d'abril de 1809, de Ratisbonne, Napoléon va decretar la seva abolició; els béns van ser donats als prínceps sobre els territoris dels quals es trobaven